Menu
Menu
Jo et vaig veure arribar
Cornellà de Llobregat esdevé una població més d’acollida de tota la immigració interior que va arribar de l’Estat espanyol durant les dècades del 1960 i 1970. Durant aquest període es calcula que s’hi van establir un milió i mig de persones a tota l’àrea metropolitana de Barcelona. Des de l’any 1960 es poden comptar per milers les persones que es van instal·lar a la denominada com Ciutat Satèl·lit. Nous ciutadans i noves ciutadanes que van arribar a Cornellà complint el somni de disposar d’un habitatge digne i un treball amb futur i amb la idea de poder iniciar un projecte de vida, personal i familiar. Aquests nous residents són la llavor de la futura barriada de Sant Ildefons.
El 22 de juliol de 1966, només sis anys després de l’ocupació dels primers edificis de Sant Ildefons, el consell de ministres declarava Cornellà de Llobregat com a ciutat.
Esborrar fronteres, relligar els barris, cohesionar la ciutat
El procés d’identificació dels veïns i de les veïnes del barri de Sant Ildefons amb la ciutat de Cornellà de Llobregat serà un procés llarg i constant que conclourà cap a la dècada del 1980. L’aportació realitzada pel conjunt de la població cornellanenca, els contactes socials, la convivència entre els veïns i les veïnes i l’aposta decidida en obtenir serveis efectuada pels ajuntaments democràtics faran cohesionar el barri i la ciutat.
Aquest mosaic de fotografies permet veure l’evolució social del nostre barri entre les dècades del 1960 i 1980.
Un barri vinculat al petit comerç
L’assentament de 36.500 habitants en poc més de deu anys va donar pas a l’aparició d’una àmplia xarxa de comerços ubicats als baixos dels nous edificis. Petits establiments que van omplir les plantes baixes amb el primer teixit comercial. De bon inici es van instal·lar negocis d’alimentació per donar pas, poc temps després, a un ampli ventall de botigues i serveis.
Acadèmies, ateneus i col·legis privats. Un barri sense escoles públiques
Tot i l’assentament de milers d’habitants, les escoles públiques no arribaven i molts nens i moltes nenes restaven sense escolaritzar, fet que va donar pas a l’obertura d’escoles privades. Cap al 1965 hi havia unes 15 acadèmies, algunes de les quals seran ben populars: l’escola privada Sant Ildefons, els col·legis Moreneta i Alabau, les acadèmies Sant Jordi, Avenida i Jaime I, els ateneus Salmantino i Numantino, la institució escolar Europa o l’escola El Pilar, entre altres. Aquests primers centres educatius es van convertir en espais d’integració com ho recorden les paraules de l’escriptor Paco Candel:
Dies enrere vaig ésser a la “Ciutat Satèl·lit” de Sant Ildefons (…). Uns amics meus hi tenen muntada una acadèmia de primer ensenyament. (…) Quan van ensenyar-me les aules, unes cambres petites, d’escassa cabuda, a cada una de les quals hi havia quaranta alumnes amuntegats i encongits, vaig preguntar al professor d’una quants infants catalans tenia. El mestre (…) em contestà: “Dos, o potser tres, a tot estirar”. Però ja més de la meitat dels infants, que havien sentit la pregunta, havien alçat la mà, tot exclamant: “Señor maestro, yo también soy catalán”. I jo els vaig dir: “Sí, nois, sí, i ben bé que ho sou”. (…)
Francesc Candel. Els altres catalans. 1964
Radiografia de l’associacionisme popular a Sant Ildefons
L’associacionisme ha format part de la vida de Sant Ildefons des dels seus orígens. El barri seria ben diferent sense l’empenta i la lluita que van encapçalar entitats com el Casino Cultural i l’AV de Sant Ildefons al llarg de la dècada del 1970. El nostre reconeixement a la feina realitzada.
Les noves parròquies de la Ciutat Satèl·lit
La parròquia de Sant Ildefons s’inaugurava el juliol de 1963 en un barracó metàl·lic, cedit per l’empresa Construcciones Españolas, que havia fet les funcions de magatzem de material d’obra. Les precàries instal·lacions van ser substituïdes per l’edifici definitiu, consagrat l’abril de 1965. No gaire temps després, el maig de 1967, es va fundar l’església Virgen del Pilar, en homenatge a la patrona del barri. En no disposar de local propi, va desenvolupar l’activitat pastoral en uns baixos comercials o a la sala d’actes del cinema Avinguda, fins a la consagració del temple actual, el 1972
Mosaic imatges temples religiosos Sant Ildefons.
Visca la Festa Major de Sant Ildefons
L’origen d’aquesta celebració es remunta el 1962 tot i que va ser a partir de l’any 1964 quan es va constituir la primera junta de la Festa Major de Sant Ildefons. En poc temps les festes esdevenen un referent de la programació cultural de la ciutat, amb la contractació de grans bandes de música, sent considerada durant anys com la segona Festa Major de Cornellà. Un model de festa que també tindrà els seus detractors, en cobrar-se entrada als assistents. La Festa Major de Sant Ildefons forma part del patrimoni festiu de la nostra ciutat i ha arribat avui dia amb les característiques pròpies de les festes de barri.
Una nova immigració
“Yo te vi llegar. Yo te vi cuando llegabas. Venías en búsqueda de otra tierra. Pero detrás quedaba tu tierra, verde de olivos, dorada de trigo. La tierra de tus mayores. Tu casa blanca. Las casas de tus amigos y vecinos, en el llano, cerca de la sierra, como velas blancas abiertas al viento”.
Joan N. Garcia-Nieto. (Barcelona 1929-Cornellà de Llobregat 1994)
«Jo et vaig veure arribar. Et vaig veure quan arribaves. Anaves cercant una altra terra. Però enrere quedava la teva terra, verda d’oliveres, daurada de blat. La terra dels teus avantpassats. La teva casa blanca. Les cases dels teus amics i veïns, a la plana, a prop de la serra, com veles blanques obertes al vent.»
Joan N. Garcia-Nieto. (Barcelona 1929-Cornellà de Llobregat 1994)
“I saw you arrive. I saw you when you arrived. You came in search of another land. But you left your land behind you, green with olive trees and golden with wheat. The land of your elders. Your white house. The houses of your friends and neighbours, on the plain, near the mountains, like white sails open to the wind”.
Joan N. Garcia-Nieto. (Barcelona 1929-Cornellà de Llobregat 1994)
“رأيتك تصل. رأيتك عندما وصلتَ. جئت بحثًا عن أرض ثانية. تاركًا أرضك خلفك، خضراء بأشجار الزيتون، وذهبية بسنابل القمح. أرض أجدادك. بيتك الأبيض. بيوت أصدقائك وجيرانك البيضاء، في السهول، بجانب التلال المتموجة، بالقرب من الجبال، مثل الشموع البيضاء المعرضة للريح.”
خوان نيبوموسينو جارسيا نييتو. (برشلونة 1929 ـ كورنيا دي يوبريغات 1994)
Aquestes paraules escrites pel capellà, sociòleg, jesuïta i veí de Sant Ildefons Joan N. Garcia Nieto donen testimoni de l’arribada dels primers immigrants al barri. A la dècada del 1990 Sant Ildefons va tornar a acollir una nova onada migratòria i va convertir-se, com altres barris de la ciutat i d’arreu de Catalunya, en un espai d’acollida. L’origen d’aquesta nova immigració és divers, però a les seves arrels trobem causes polítiques, socioeconòmiques, culturals, familiars, bèl·liques i catàstrofes naturals, per citar només les més destacades.
Tres eixos de treball: convivència, civisme i integració
El barri afronta aquesta nova etapa amb el repte d’integrar els nouvinguts i les nouvingudes, tot assenyalant els drets i deures de tots els ciutadans i mostrant el camí de la convivència com un dels principals desafiaments de la societat cornellanenca. L’experiència dels seus habitants a l’hora de construir la ciutat i l’aportació dels valors democràtics són algunes de les eines per aconseguir-ho. Cornellà ha esdevingut terra d’acollida, tot aportant un model d’integració a tots aquells immigrants que han arribat a la nostra ciutat. Durant dècades s’ha donat una progressiva barreja de cultures i cal reconèixer la contribució que les diverses onades migratòries han tingut en el desenvolupament social, econòmic i cultural d’aquesta localitat.
@Ajuntament Cornellà de Llobregat 2023