Menu
Menu
Serveis per una comunitat
Quan entre finals de 1959 i inicis de 1960 es van començar a vendre els primers habitatges de la Ciutat Satèl·lit, els compradors eren coneixedors de la quantitat de serveis que havia d’acollir el barri. El projecte presentat per Construcciones Españolas era ben detallat i recollia els serveis que qualsevol barri podia necessitar. El que és cert, però, és que l’empresa va renunciar a la construcció de tots els serveis anunciats, emparant-se en la necessitat d’enllestir els blocs projectats i en els enormes beneficis que generava.
Diverses generacions de cornellanencs van néixer al barri mancats de qualsevol tipus de servei públic de qualitat, alhora que amb el pas dels anys es va haver de fer front a un problema evident. S’havia realitzat una edificació intensiva del territori i s’havien suprimit la majoria d’espais destinats a la construcció d’equipaments.
Un barri sense escoles públiques
Més enllà dels centres privats, el nou barri necessitava grans dotacions escolars per acollir els nens i les nenes que reclamaven el seu dret a l’escolarització. Es calcula que el 1968 uns 5.400 joves restaven sense escolaritzar.
Aquell mateix any s’inaugurava el Col·legi Sant Ildefons, després d’innumerables gestions amb els Ministeri d’Educació. El setembre de 1970 van entrar en funcionament els col·legis Mossèn Jacint Verdaguer i Verge de Montserrat i encara, poc temps després, els grups escolars Roger de Flor i Roger de Llúria, fins a completar la primera xarxa educativa pública de Sant Ildefons. Temps després arribaria la primera escola bressol, com la guarderia Lamaro.
Els quatre grans centres educatius van permetre l’escolarització d’uns 1.400 alumnes a cadascun dels centres, tot massificant aules i augmentant ràtios. Per contra, els instituts es farien pregar i no seria fins al 1980 que s’inaugurava el Joan Miró en un edifici temporal, el 1987 el Jacint Verdaguer, en un annex de l’escola, i el 1995 el Maria Aurèlia Capmany.
Mosaic de fotografies i notícies sobre la construcció d’escoles públiques de Sant Ildefons.
El Mercat Municipal de Sant Ildefons
Des de primers del 1960 havien obert un gran nombre de botigues de queviures per tots els carrers de la Ciutat Satèl·lit, però es feia necessària la presència d’un gran mercat central. La construcció va recaure a l’empresa Cograsa, a la qual l’Ajuntament va cedir els drets de venda de les parades a canvi de reservar-se la propietat, el control i el manteniment.
El nou mercat, inaugurat el 1970, va ocupar uns 8.700 metres quadrats i disposava en els seus orígens de 273 parades de venda. L’elecció de l’emplaçament no va ser casual. Es tractava d’un espai ubicat al bell mig del barri, fàcilment accessible, ubicat a la cruïlla de les dues artèries principals de la barriada. La plaça ubicada davant d’aquest esdevindria un punt de trobada històric dels veïns i de les veïnes.
L’apoderament del veïnat
La construcció dels serveis públics i de les infraestructures va ser una lluita llarga i sostinguda en el temps. Van ser els propis ciutadans, compromesos i cada vegada més arrelats al barri i a la ciutat, els que van alçar la veu. Primer, mitjançant les Comissions de Barris i Fàbriques i, a partir del 1974, mitjançant l’Associació de Veïns de Sant Ildefons, que va encapçalar la lluita contra les grans deficiències estructurals que s’arrossegaven, reivindicacions que van generar un gran consens entre la ciutadania i que eren ben evidents donada la situació. Una urbanització de carrers i de places molt precària, descampats on s’acumulaven vehicles, un pla de serveis que no s’havia desplegat i un transport públic que no estava a l’alçada de la població de la demarcació.
Mosaic amb les imatges de les lluites reivindicatives portades a terme per AVV Sant Ildefons.
El transport públic no arribava
Les persones treballadores que es desplaçaven a diari als seus llocs de treball observaven com la mobilitat esdevenia un greu problema. Tot i anunciar-se des del 1960, no va ser fins al 1969 que va entrar en funcionament l’abaixador de Renfe. Per contra, la primera línia de bus urbà, la SU1, es va inaugurar el 1965 i connectava Sant Ildefons amb el mercat del barri Centre de Cornellà. El 1971 es va aconseguir que la línia BC ltda (després coneguda com BI) es perllongués fins a la barriada i el 1974 entrava en funcionament la línia SU4, que connectava Almeda i el mercat de Sant Ildefons.
De ben segur que la inauguració de la parada de metro de Sant Ildefons l’any 1976 va ser la millor notícia que es podia esperar. Una reivindicació veïnal llargament esperada i reclamada que posava fi a molts anys d’aïllament i de males comunicacions.
Mosaic de premsa i fotografies amb el transport públic en època franquista. Departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat
El revulsiu dels ajuntaments democràtics
A les acaballes de la dictadura franquista els edificis del barri havien estat enllestits al 100 %, mentre que la dotació d’equipaments romania encara lluny de les necessitats dels veïns. Els terrenys disponibles per a la ubicació de serveis s’havien reduït a la mínima expressió, a causa de la construcció dels darrers edificis a finals de la dècada del 1970. Fins al punt d’hipotecar el desplegament de la política d’equipaments durant les dècades posteriors.
La determinació dels primers Ajuntaments democràtics de Cornellà de Llobregat va ser fonamental per estendre la qualitat de vida a tots els espais públics de la ciutat. Calia fer un canvi radical a les polítiques urbanístiques municipals, posant l’espai públic comunitari i els serveis al capdavant del nou projecte que tot just s’iniciava el 1979.
Cap a un nou model de barri
La intervenció integral sobre el conjunt del barri de Sant Ildefons va ser gradual i encara és present a dia d’avui. Revertir anys d’abandonament i de baixes inversions en infraestructures i serveis no va ser una feina fàcil de realitzar a curt termini. Ara bé, el canvi en el signes del temps eren evidents i en un procés llarg i imparable es van iniciar els primers projectes de dignificació, urbanització i construcció d’equipaments que tothom portava dècades esperant.
L’espai públic de Sant Ildefons, com el de tota la ciutat, reclamava ser un espai de lleure i de gaudi, destinat a la convivència de la ciutadania. Els carrers es van urbanitzar de forma progressiva, tot condicionant espais per a vianants i pacificant progressivament el trànsit rodat, creant aparcament soterrani per acollir el parc mòbil, amb la construcció de rampes i de guals que fessin una ciutat més inclusiva.
Juntament amb les mesures citades anteriorment, es va completar el pla d’equipaments del barri de Sant Ildefons, tot assolint reivindicacions de dècades. La construcció del centre cívic, de les escoles bressol, la transformació de les escoles en instituts per acollir l’alumnat de secundària, l’edificació del centre d’atenció primària, els casals de la gent gran, els equipaments esportius municipals, la residència per a la gent gran, la biblioteca i el centre cultural… fins a arribar als nostres dies amb nous projectes sobre la taula de treball.
@Ajuntament Cornellà de Llobregat 2023