Sant Ildefons, el nou barri de Cornellà de Llobregat

A la dècada del 1950 té lloc l’arribada a Catalunya de milers d’immigrants procedents de totes les contrades de l’Estat espanyol. Es calcula que unes 450.000 persones es van instal·lar a Barcelona i a l’entorn metropolità. L’arribada i l’assentament de milers de nouvinguts va posar de manifest una greu manca d’habitatges. Els càlculs oficials van xifrar aquest dèficit entre 36.000 i 55.000 a la capital i a les localitats limítrofes. Cornellà de Llobregat, pròxima a Barcelona, no va restar al marge d’aquest moviment humà.

Vista dels camps de Lindavista poc abans de la seva urbanització, amb el poble de Cornellà al fons. (AHCL, Fons Ramon Rulo i Bargalló))

De Ciutat Jardí a Ciutat Satèl·lit

Amb una situació insostenible per la manca d’habitatge i la gran demanda existent, el març de 1958 el govern espanyol va aprovar el Pla d’Urgència Social de Barcelona. Un enorme projecte urbanístic mitjançant el qual es va impulsar la construcció de 8 polígons d’habitatges. El Pla s’estenia de punta a punta de l’àrea metropolitana de Barcelona i va establir l’edificació dels polígons del Bon Pastor, la Guineueta, Sant Martí, Badalona, Bellvitge, Montbau, Besòs i Cornellà de Llobregat. A la nostra ciutat, el Pla va esbossar l’edificació de 6.480 habitatges al futur barri de Sant Ildefons.

Vista parcial de Sant Ildefons 1961 (AHCL , Fons Juan Viso i Quintana)

Amb un dèficit estructural d’habitatges, les autoritats franquistes van desplegar les primeres iniciatives per promoure la construcció de nous allotjaments. L’any 1953 es va aprovar el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona on s’identificaven, per primera vegada, els terrenys del futur barri de Sant Ildefons com a zona edificable.

Notícia El Pensamiento 1956/04: ¿Duplicará Cornellá su población en plazo muy breve?

El 1956 l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat va promoure als terrenys de Sant Ildefons un pla parcial públic per construir un nou barri per a 7.500 habitants, basat en un model de ciutat jardí. El consistori, però, mancat de tota capacitat per impulsar el projecte, va aparcar el pla urbanístic. Aquell mateix any, l’Estat aprovava la Llei del Sòl, que obria la porta a la construcció de polígons d’habitatge. Sense anar més lluny, a Cornellà s’edificaven les primeres promocions immobiliàries com els blocs del barri d’Almeda, els pisos de la Siemens o el polígon Lindavista, els dos últims al barri de la Gavarra.

L’aprovació del Pla d’Urgència Social va donar el tret de sortida a la construcció del barri. L’empresa Construcciones Españolas, SA va reclamar a l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona la cessió del Pla Parcial iniciat anys enrere, així com la seva modificació. Una maniobra per mitjà de la qual s’augmentava l’edificació fins als 13.000 habitatges. O, el que vindria a ser, dels 7.500 habitants inicials del projecte de 1956 als 45.000 habitants previstos en el projecte aprovat definitivament el 1959.

Noticia El Pensamiento, gener 1959. ¿Qué hay de las 10.000 viviendas?

El 23 de desembre de 1958 l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, presidit per l’alcalde Josep Riu i Carreras, va aprovar les modificacions presentades per l’empresa. Poc després, el juliol de 1959, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va ratificar la proposta presentada, amb alguna modificació puntual, com ara la reducció definitiva a 10.000 dels pisos aprovats per construir. Un projecte que esdevindria un símbol del barraquisme vertical

Evolució del projecte urbanístic de Sant Ildefons entre 1956 i 1958
Notícia El Pensamiento: 3/1959: ¿Tendrá Cornellá muy pronto 100000 habitantes?

Els responsables de la Ciutat Satèl·lit de Sant Ildefons.

La construcció del barri de Sant Ildefons fou impulsada sobre la immobiliària Construcciones Españolas, SA., una societat fundada per Josep Maria Figueras i Bassols, administrador, i Josep Ildefons Suñol i Soler, president del consell d’administració. Juntament amb les facilitats que van trobar al consistori, Construcciones Españolas també es beneficià de les ajudes aprovades per l’Estat. La llei de l’habitatge, aprovada el 1957, atorgava a les immobiliàries una generosa subvenció de 30.000 pessetes per pis construït. Una xifra que Construcciones Españolas ajustaria a la qualitat dels materials d’obra utilitzats durant l’edificació dels immobles.

Les obres del polígon es van iniciar a mitjans de 1959. El ritme de treball fou vertiginós per tenir enllestides les primeres promocions el desembre de 1959. Per aquelles dates, la premsa publicava que la constructora finalitzava 100 habitatges cada 15 dies. Unes dades que ens permeten entendre el ritme frenètic de treball i de venda dels pisos però molt especialment el flux continuat d’arribada d’immigrants.

La publicació dels anuncis publicitaris es va multiplicar a la premsa de Barcelona. Propaganda com “Veranee todo el año en su propio piso”, “Todo exterior – Mucho sol” i “10.000 pisos con sus escuelas, iglesias, cines, etc.” arribava a les mans i als cors de milers d’immigrants necessitats d’allotjament.

Tots els barris tenen un nom, menys Sant Ildefons, que en té dos. “Sant Ildefons/Ciutat Satèl·lit” és un binomi que ha conviscut durant molts anys, malgrat que en el darrers temps el nom de “Ciutat Satèl·lit” ha estat una denominació a la baixa.

Nen davant d'un rètol indicatiu del barri de Sant Ildefons, a mitjans de la dècada del 1970.(Departament de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat, Fons Vicenç Gayubo)

  @Ajuntament Cornellà de Llobregat 2023

error: El contenido esta protegido!!